dilluns, 18 de febrer de 2008

SATÂNIA. NOVELAS

COL·LECCIÓ PIRA PÚBLICA

La nostra primera col·lecció, “Pira Pública”, s’enceta amb la publicació de l’obra d’una dona que ens agita profundament.
Fou el reflex transgressor de la seva vida, expressat a la seva obra, que volem extreure del silenci i l’aversió amb els quals fou enterrada. Vàries veus la varen reclamar i, feliçment, encara ho fan. Ens volem ajuntar amb elles una altra vegada i, una altra vegada, donar so a aquesta memòria oblidada. A aquesta figura que parlà sola davant el monstre del perjudici: Judith Teixeira.
El nom de la col·lecció és un trist homenatge a l’autora basat en fets concrets de la seva biografia, així com de moltes altres vides desconegudes que foren cremades en fogueres, essent considerades amenaces a l’ordre establert o imposat: El seu primer llibre Decadência fou cremat en una Pira Pública, perquè “corrompia la moral” i els costums inamovibles de l’època, juntament amb els llibres d’António Botto i Raúl Leal, pel març de 1923. Amb aquest significat varem donar nom a la present col·lecció que, simbòlicament, pretén retornar la veu a persones oblidades, infravalorades o silenciades amb violència.
Satânia. Novelas és el seu últim llibre publicat en vida, dues novel·les juntes sota el títol homònim de la primera amb la qual obre el volum.
En llegir-la, sentim tot l’erotisme i voluptuositat de la seva poesia reunida en una “sola” veu transgressora. Sentim la fusió de la seva poesia roja amb la denúncia del que no es vol escoltar. Del que és estàtic, del que no es vol renovar, del que no progressa.


Ho deixem a l’aire. Escau a cada un donar la seva valoració.
“A madrugada acordara morna e luminosa descerrando a carne tenra dos lírios; dos lírios que perdiam a sua candura abrindo as pétalas, distendendo-as num rumor quente, para receberem no seu sexo o pólen doirado e fecundante, espalhado pelo vento ou trazido nas patas peludas das abelhas que vinham sugar o mel puríssimo do seu sangue.
Foi a essa hora de suavidade e de esperança que Maria Margarida adormecera.
Tivera uma noite de febre. Não pudera ler. Os livros ficaram-lhe abandonados sobre o linho macio do leito em desordem.”

TEIXEIRA, Judith: Satânia. Novelas. Col·lecció Pira Pública, Edições Varicelas, Lisboa 2008.

dimecres, 10 d’octubre de 2007

El naixement D'Edições Varicelas

Aquesta editorial neix de la confusió, del caos de les idees, de la necessitat d’actuar sota múltiples direccions, sense Futur predefinit.
La casa d’aquesta editorial es construeix mitjançant l’enderroc constant de les seves parets, murs i teulada.
Les persones que formem part d’ella, la varem constituir incompetentment, sense recursos, sense preparació, sense cap tipus d’experiència, sense currículums estel·lars.
No la sabem descriure, perquè no s’enquadra en cap àrea d’especialització.
Els llibres publicats són d’autors desconeguts, oblidats, silenciats. No venen.
El nostre criteri és indefinit, deformat, no acceptat dins la competició.
Desconeixem el mercat.
Cada dia, les nostres opinions canvien, som incoherents i contradictòries. Encara estem cercant l’ideal que satisfaci les nostres inquietuds.
La nostra, és una elecció perpètua de tribu, grup, classe, amb la qual participar cegament.
No estem capacitades amb virtuts empresarials. No sabem quina és la nostra identitat. Ignorem què és la vocació.
El nostre discurs no és adult, convincent o estable. Per això, diuen, no sabem res de la vida i actuem impulsivament.
Intentem disculpar i comprendre, invariablement.

Coneixem la nostra posició, localitzada a la marginalitat. A la invalidesa. A les deixalles de la societat de l’èxit. La nostra posició està condemnada al fracàs ininterromput.
Però és en la indignació, en la disconformitat, en la inadaptació als motlles, on nosaltres subsistim. Començant tan sols pel fet de ser dones.
És aquí el lloc on es localitzen les veus dissonants, apagades, els xiuxiuejos, els virus i les restes de perfecció heroica inabastable.
En algun lloc, lluny de les autopistes i de les senyalitzacions absolutes, úniques i veritables, et donem la mà.